Rincón bohemio

Nit D'estiu
 
Va ser en una tèbia nit d'estiu.
Es va apagar com una espelma ja gastada
però mai morirà en el meu record
quan jo el vaig conèixer enamorda.
 
Marcia com una flor sense suport,
dedicant-me la seua última mirada
i una perla transparent dels seus ulls
arreplega la meua ànima ensanguinada.
 
Va marxar, em va deixar amb la meua amargor.
En la meua vida s'ha clavat el seu somriure;
sent que una gran pena m'ofega,
eixa pena que ara li tinc temor.
 
Ja no tornarem a mirar les estrelles.
Ja no somniarem sota un clar de lluna
perquè se'n va anar cap les ombres eternes.
¡MaleÏda siga la meua trista fortuna!
 
                                                        Clara Genes 2ESOG
 
 
Copyright 2011 Rincón bohemio. Custom Footer text
Joomla templates 1.7 free by Hostgator | piqpaq.com