Artículos

Activitats

CRÒNICA CERLER 2020

JOSEP MIQUEL ARQUES, DEP. VALENCIÀ. Altre any, l’IES Platja de Sant Joan, va realitzar el viatge a la neu, als Pirineus, concretament a l’estació d’Osca de Cerler, amb la finalitat de gaudir de la neu, a 1500 metres d’altitud, entre el 19 i el 23 de gener del 2020.

L’expedició, l’aventura, la integraven 50 alumnes del centre i 3 professors titulars, més el suport del professor jubilat Paco Pla. Eixíem puntuals a les set i mitja del matí, des de l’institut, amb un oratge que era marcat per la DANA Glòria, on a les 12:00 hores l’AEMET havia activat l’alerta roja, la màxima alerta, i no teníem totes de poder arribar-hi. A l’hora de l’eixa, el conductor de la companyia MI-SOL, ens advertia que la carretera per pujar a Cerler des de Benasque, estava tallada.

Per arribar a Cerler, cal passar el Congosto del Ventanillo, un vall escabrós i lent, que alenteix molt el viatge. Bonic és, però també un poc perillós.

Arribàrem al voltant de les cinc passades, i ens encaminaren, abans d’anar a l’hotel Edelweis, base de l’expedició, per les botes, ja que el material, el teníem preparat en la gàbia i amb el nom de cada alumne.

La repartició de l’hotel fou ràpida, ja que al viatge ens havia donat temps per quadrar les habitacions, arreplegar la fiança, cantar, contar anècdotes, veure dues pel·lícules, etc... i a les huit i mitja, la reunió de l’hotel per explicar les regles de convivència.

El primer dia d’esquí fou el millor pel temps. La predicció era que nevara però va eixir un dia radiant. Vam aprofitar el dia d’esquí fins que van tancar els remuntadors. I va ser la tònica general els tres dies restants, però això sí, el sol ja no el veuríem fins el divendres a Alacant, perquè entrà la borrasca i començà a caure neu, i més neu.

Visitàrem, només uns pocs, Benasc, un bonic poble de 2000 habitants de l’alta Ribagorça, amb temps gèlid.

El segon i tercer dia complets d’esquís els passàrem a Cerler, aprofitant tota l’estació que romania oberta, tant la part d’Ampriu com la de Cerler, fins i tot, el punt més elevat de l’estació, el pic del Galliner a 2630 metres, i on molts dels alumnes feren la pista més llarga del domini espanyol amb 9 quilòmetres esquiables.

 

La segona nit, i per combatre el cansament, vam fer un passeig per Cerler, també un bonic poble, però encara més petit que Benasc.

A les vesprades-nits a l’hotel i havia animació, i els pocs alumnes que van participar, ho van passar d’allò més bé, perquè eren molt divertits els jocs que proposava l’animador.

I com un obrir i tancar d’ulls vam arribar al darrer dia, amb una climatologia encara més adversa que els dies anteriors i no estàvem segurs si podríem eixir de l’estació d’esquí per la gran envada que va caure des de les sis del matí. Fins i tot, l’oberta de l’estació la van retardar fins les deu del matí, mentre els pistes posaven coets per provocar allaus controlats.

Si lleven les incidències pròpies d’un viatge d’aquesta mena (alguna que altra lesió, malaltia o que algú es quedara tanca a un ascensor) el viatge va eixir redó, i la finalitat de passar-ho bé, en un entorn muntanyós, la vam aconseguir.

 

Copyright 2011 Revista OLA 18. Custom Footer text
Joomla templates 1.7 free by Hostgator | piqpaq.com