Artículos

Te echamos de menos

Isabel-Clara Simó, t'enyorarem 

MIQUEL ORTUÑO, DEP. DE VALENCIÀ. Fa ara dos anys, per a les Jornades Culturals, la van convidar a l’institut per impartir una xarrada al nostre alumnat sobre escriptura creativa i la importància de la lectura. En el moment que li vaig fer l’oferiment, no s’ho va pensar dues vegades. Amb la generositat que la caracteritzava, va agafar el tren i se’n va vindre expressament des de Barcelona, ens va enlluernar amb les seues paraules i, per la vesprada, se’n va tornar. No va romandre ni vint-i-quatre hores a Alacant, tot i estar ja malalta. Ella es fa proposar fer front a la malaltia i seguir amb la seua intensa activitat: conferències, presentacions de llibres, entrevistes, col·laboracions en programes de televisió. Escriure diàriament, preparar la seua columna per a Ràdio Alcoi, acabar la novel·la que Bromera publicarà el proper març, la van ajudar a no deixar-se vèncer tan fàcilment per l’ELA.

Uns mesos abans de visitar-nos acabava de rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, un dels premis que amb més il·lusió va recollir. I ho sé de bona font perquè eixe dia la vaig acompanyar al Palau de la Música i vaig ser testimoni de l’emoció i satisfacció pel reconeixement atorgat. Un reconeixement que des de sempre se li ha manifestat i que ara, a causa de la seua mort, s’ha multiplicat. Abans, a nivell literari va guanyar el premi Víctor Català, el Sant Jordi, l’Andromeda i el Ciutat d’Alzira, entre altres. Així com també se li va concedir la Creu de Sant Jordi per la seua trajectòria o, més recentment, la Medalla d’Or i el títol de Filla Predilecta d’Alcoi, menció que més la va enorgullir els últims anys. Em ve a la memòria l’emoció que sentia quan estan a Alcoi demanava fer una volta per la Glorieta on recordava la seua infantesa com si d’una novel·la es tractara.

Tornant a la seua estada a l’institut, el Departament de Valencià vam poder estar amb la Isabel unes hores en un dinar. Els seus acudits i el relat de diverses vivències personals van fer d’aquella estona un dia inoblidable per a tots nosaltres. El temps que vam compartir va ser breu, però suficient per deixar-nos la seua empremta. l’alumnat encara la recorda com una dona propera, simpàtica, irònica, emotiva. Una escriptora per la qual se senten fascinants quan acaben de llegir La vida sense ell, novel·la que els fa reflexionar sobre la violència de gènere, el paper de la dona en la societat i la llibertat. Idees que sempre estan presents en tota la seua obra.

El món de les lletres ha perdut una de les més enginyoses narradores dels darrers temps. Amb una aparent facilitat tramava una història i perfilava uns personatges que fan de les seus novel·les i contes unes històries que atrapen els lectors. Tot aquest ric món imaginari quedarà en unes quantes generacions, que hem aprés a estimar el valencià amb la seua obra, i en les generacions futures que continuaran gaudint de les seues històries.

Isabel-Clara Simó ens has deixat una gran legat i ara som nosaltres els emissaris que el mantindrem per recordar la teua gran tasca. Sit tibi terra levis - Que la terra et siga lleu.

Copyright 2011 Revista OLA 18. Custom Footer text
Joomla templates 1.7 free by Hostgator | piqpaq.com